FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument a manera de tenalles que, subjectant els llavis o la llengua, impedeix de mossegar o de parlar. Objecte que es posa a la boca per impedir de parlar. Dispositiu o instrument format per dues peces que, actuant a manera de tenalles, serveixen per a subjectar un objecte i sostenir-lo entre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subjectar per mitjà de frenells (el guió d'un rem) al fons d'un bot o (el botaló d'un vaixell). Lligar entre ells, un cop abarloats, (diversos vaixells) amb frenells per tal de formar, abans d'entrar en combat, un conjunt compacte que impedeixi als vaixells enemics el pas entre els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de corda o tira de cuir que forma part d'unes xurriaques, fixada a un dels caps de la vara o al mànec. Corda que es passa per damunt dels àrguens, per subjectar la càrrega, especialment palla, que s'hi tragina. Corda que uneix l'armadura dels suros d'un sardinal amb el bornoi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subjectar a una regla. Decidí d'arreglar la seva vida. Han arreglat perfectament les diverses tasques de l'hospital. Arranjar. No cal que l'ajudi: ja se sap arreglar tot sol. Compondre's. Si s'arreglés una mica seria més atractiu. Enriquir-se. estar arreglat Estar en bona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tira generalment de fil, especialment la que serveix per a lligar o embolicar un membre i per a subjectar apòsits aplicats a una nafra, un tumor, una contusió, etc. Posar-se una bena. Treure's, llevar-se, la bena. tenir una bena davant els ulls [o tenir una bena als ulls] No veure la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de fulls de paper disposats com els d'un llibre, que serveix per a escriure-hi. llibreta d'anelles Llibreta proveïda de dues anelles o més per a subjectar els fulls. llibreta d'espiral Llibreta en què els fulls estan subjectats per un costat amb un filferro helicoidal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell que serveix per a subjectar. Aparell compost per dos cabirons amb diversos forats rectangulars per a allotjar dos trossos de llistó gruixut a manera de suport, de posició graduable, que amb l'ajut de tascons serveix per a encolar creueres o plafons de fusta massissa. Aparell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
penjant Carpeta proveïda d'uns ganxos perquè es pugui subjectar a les guies d'un arxivador. Conjunt de fitxers informàtics agrupats sota un mateix nom per tal de facilitar-ne l'ús i l'administració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument format per dues peces a manera de mandíbules que poden estrènyer-se per l'acció de la mà o una molla, que serveix per a agafar coses petites, subjectar papers, objectes, etc. Pinces de dolços. Pinces de gel. Pinces de sucre. Pinces d'estendre la roba. Pinces de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de ferro en forma d'arc aproximadament semicircular que es clou passant un pern pels forats que hi ha a cada extrem de l'arc, la qual serveix per a subjectar una cadena al coll o a la cama d'una persona, penjar una campana, etc. Peça de ferro en forma de U, amb els extrems roscats [...]
